Des de la Regidoria d'Esports d'Orihuela considerem que l'esport i l'exercici físic han de ser considerats com a part fonamental i indispensable, per a protegir la salut dels ciutadans. L'exercici físic no sols és una de les millors eines per a mantindre i millorar el bon estat de la salut o una cosa fonamental que repercutiria en l'estalvi sanitari, sinó que també s'ha mostrat com a instrument eficaç en el tractament de diferents malalties. Ens referim a més a un sector, atés l'informe Termòmetre de l'Ecosistema de l'Esport a Espanya elaborat per PwC i la Fundació Espanya Activa l'any 2018, que ha contribuït a mantindre una activitat econòmica amb un impacte del 3.3% sobre el PIB i un 2.1% sobre el total de l'ocupació.

A més, en temps de pandèmia per la COVID-19 es pot afirmar, segons l'últim informe del Centre de Coordinació d'Alertas i Emergències Sanitàries (CCAES) del 30 d'octubre (actualització núm. 240), que els casos acumulats en ‘activitats esportives’ representen el 0,34% sobre el total.

Finalment, l'evidència científica suggereix que la pràctica fisicoesportiva regular pot augmentar significativament la resposta immunitària davant la vacunació (Edwards i Booy, 2013; Pascoe et al., 2014).

En definitiva, considerem indispensable (i ens unim a les diferents iniciatives que ho promouen) que l'exercici físic siga considerat una activitat essencial i es regule en aqueixa mateixa línia.

Segons un estudi de l'Agència Espanyola de Protecció de la Salut en l'Esport (AEPSAD) de 2016, la prevalença d'algunes malalties cròniques com a hipertensió, hipercolesterolèmia, diabetis, depressió i ansietat, entre altres, és molt major en persones inactives d'entre 18 i 74 anys, podent quadruplicar-se en algunes d'elles respecte a la població físicament activa.

Mantindre una bona condició física, una musculatura activa i un bon nivell cardiovascular, a més del ja assenyalat, és una bona estratègia per a previndre i tractar, sempre a través d'un especialista, malalties com les de tipus lumbar, entre moltes altres.

La inactivitat física és causa de, almenys, 35 malalties cròniques (Booth et al., 2012). Per contra, la realització d'exercici físic realitzat de manera regular millora el pronòstic de 26 d'aquesta mena de malalties (Pedersen i Saltin, 2015).

L'estudi anteriorment esmentat de l'Agència Espanyola de Protecció de la Salut en l'Esport (AEPSAD) estima que, a Espanya, tan sols pel que fa a la incidència de la inactivitat física sobre malalties cardiovasculars, diabetis, càncer de còlon o de mama pot suposar un cost de 990 milions d'euros. En aquest sentit s'indica que es podria arribar a parlar d'unes pèrdues de 2.500 milions d'euros en l'àmbit laboral degudes a la inactivitat física (Aragonés et al., 2016).

Per això, considerem que les actuacions preventives, invertint en exercici físic, poden suposar un important estalvi per al sistema sanitari.

Segons l'informe Termòmetre de l'Ecosistema de l'Esport a Espanya

elaborat per PwC i la Fundació Espanya Activa en el 2018, l'ocupació absoluta generada per la indústria de l'exercici físic i l'esport al nostre país ascendia a 414.000 llocs de treball. Conjuntament destaca que, de nou en termes absoluts (directes i indirectes), es parla d'uns ingressos totals de quasi 39.200 milions d'euros.

Així, podem observar com la indústria de l'esport i l'exercici físic poden ser un important motor de l'economia al nostre país i, per tant, del desenvolupament local de cadascun dels nostres municipis.

Llista de referències bibliogràfiques

Aragonés, M. T., Fernández, P. y Ley, V. (2016). Actividad física y prevalencia de patologías en la población española. Madrid Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

Booth, F. W., Roberts, C. K. y Laye, M. J. (2012). Lack of exercise is a major cause of chronic diseases. Comprehensive Physiology, 2(2), 1143-211.

Edwards, K. M. y Booy, R. (2013). Effects of exercise on vaccine-induced immune responses. Human Vaccines & Immunotherapeutics, 9, 907–910.

Pascoe, A. R., Fiatarone, M. A. y Edwards, K. M. (2014). The effects of exercise on vaccination responses: a review of chronic and acute exercise interventions in humans. Brain, Behavior, and Immunity, 39, 33-41.

Pedersen, B. K. y Saltin, B. (2015). Exercise as medicine - evidence for prescribing exercise as therapy in 26 different chronic diseases. Scandinavian Journal of Medicine & Science in Sports, 25 (suppl 3), 1-72.