Activitats en el medi natural->Serra Escalona->Flora i fauna
Flora i fauna

En el paisatge actual s'aprecia la profunda intervenció humana , no obstant això les característiques pròpies del terreny han condicionat les actuacions de l'ésser humà. Així doncs, trobem dos tipus fonamentals de vegetació, d'una banda, la vegetació natural més o menys ben representada i amb diversos estats degradativos, i per un altre la que apareix després de la intensa intervenció humana.

La massa forestal de Sierra Escalona i Devesa de Campoamor és la major i més important del sud de la província d'Alacant, destacant les pinedes de Pi blanc (Pinus halepensis), com a espècie arbòria predominant, acompanyada d'espècies arbustives de matoll com la coscolla (Quercus coccifera), el llentiscle (Pistacea lentiscus) o el margalló (Chamaerops humilis). També podem trobar alguns exemplars aïllats d'alzina (Quercus ilex) i en les paredasses de la serra, rambles i rius s'agrupen bosquetes de savina negral (Juniperus phoenicea).

Altres formacions d'interés que, en alguns casos, podem trobar en molt bon estat de conservació, són els prats anuals i les timonedes. Aquestes zones posseeixen una elevada diversitat d'espècies del genere Ophrys (O. apifera, O. fusca, O. scolopax, O. speculum, O. tenthredinifera), i altres espècies interessant trobades recentment com Orchis collina, Barlia robertiana o Limodorum abortivum.

En un ambient semiàrid, les comunitats de ribera pròpies de barrancs, rius i rambles solen tindre una vegetació més abundant, ja que reben l'escolament dels terrenys confrontants. En aquests ambients podem trobar com a espècies més típiques i abundants el baladre (Nerium oleander), el taray (Tamarix sp.), el jonc comú (Scirpus holoschoenus).

Són importants espècies de flora rellevant i endèmiques com Thymus moroderi i Thymus hyemalis (Inclosa en el Catàleg de Plantes Protegides del País Valencià), Bupleurum gibraltaricum, Helianthemum d'Almeria i Teucrium carolipaui. A més, existeixen dues espècies incloses en l'Annex II de la Directiva Hàbitats 92/43, com a Espècies Vegetals d'Interés Comunitari: Helianthemum caput-felis, protegida pel conveni de Berna i la Directiva Hàbitats i en el Catàleg d'Espècies Amenaçades de la IUCN catalogada com a Vulnerable i
Sideritis incana ssp. Glauca, endèmic del sud-oest d'Alacant i catalogat com a Vulnerable segons la IUCN.

Podem destacar la presència d'algunes espècies que tenen ací les seues úniques poblacions de tota la Comunitat Valenciana com Euphorbia boetica, Sideritis murgetana subsp. littoralis, reseda lanceolata, Helianthemum marminorense, Ononis viscosa subsp. subcordata, Pimpinella villosa.

Els cultius de la zona poden ser aarboreos de secà (garrofera, ametler i olivera), arboris de regadiu (cítrics i fruiters) i herbacis (carxofes, encisams, melons, sandias, dacsa, etc.).

Els cultius de secà permeten el desenvolupament de diverses espècies de flora silvestre, situades entre bancals o en zones no llaurades, com el llentiscle, la coscolla, l'arç negre (Rhamnus lycioides), el ginebre (Juniperus oxicedrus) l'ullastre (Olea europaea var. sylvestris) o el margalló (Chamaerops humilis).

En els propis sòls cultivats també es desenvolupa una vegetació espontània de port més herbaci com ara: el romer (Rosmarinus officinalis), l'espart (Stipa tenacissima), les albaidas (Anthyllis cytisoides i A. terniflora) o la boalaga (Thymelaea hirsuta), entre altres.

La situació geogràfica de Serra Escalona determina la gran diversitat de fauna vertebrada que l'habita, permetent la presència tant d'espècies pròpies del centre i nord d'Europa, com a espècies característiques del nord d'Àfrica. Les espècies presents varien en funció dels diferents ambients i la disponibilitat d'aliment.

Fauna de la Pineda 

Les grans masses de pi blanc situades en l'ombria de la Serra, formen l'hàbitat adequat perquè rapinyaires forestals com l'astor (Accipiter gentilis), l'esparver (Accipiter nisus) o la marcenca europea (Circaetus gallicus) puguen nidificar. En aquest ambient també podem escoltar el cant del carboner garrapinos (Periparus ater) i l'herrerillo caputxí (Lophophanes cristatus) i observar al curiós piquituerto (Loxia curvirostra) mentre s'alimenta dels pinyons que es troben a l'interior de les pinyes amb el seu característic pic.

Els carnívors com el gat muntés (Felis silvestris), que és especialment abundant en aquesta zona, la gineta (Genetta genetta) o el teixó (Meles meles) troben refugi en la densitat de la pineda on és possible trobar els seus rastres.

Fauna del Matoll Termomediterrani

En la zona de bosc baix, on augmenta la densitat de matoll, apareixen espècies com la curruca cabecinegra (Sylvia melanocephala), la curruca rabilarga (Sylvia undata) i amb menys freqüència la curruca tomillera (Sylvia conspicillata). La perdiu (Alectoris rufa) i la cogullada montesina (Galerida theklae) ens avisen de la seua presència en aquesta zona per mitjà del seu cant. Destaca la presència del mussol real (Bubo bubo) la densitat del qual és elevada en tota la serra. El fardatxo ocel·lat (Timon lepidus) també freqüent en aquesta zona, s'amaga entre la vegetació igual que les colobres d'escala, bastarda o de ferradura que poden observar-se mentre estan soleándose. Ací es poden trobar els rastres d'eriçó comú (Erinaceus europaeus), rabosa (Vulpes vulpes), i liró careto (Elyomis quercinus). Però sens dubte, l'espècie més abundant i important en aquesta zona és el conill comú (Oryctolagus cuniculus) que ens dona pistes de la seua presència a través de les seues latrines i caus.

Fauna de Rambles y Aiguamolls

En Sierra Escalona tan sols les rambles dels rius Naixement i Seco al costat de la Fayona, proporcionen als animals accés a l'aigua de manera permanent i natural, la qual cosa ho converteix en un atractiu per a la fauna. L'acolorit blauet (Alcedo atthis) i l'abellerol (Merops apiaster), utilitzen els talussos pròxims a les rambles per a nidificar. També en les ribes dels cursos fluvials es poden detectar espècies com la bugadera cascadeña (Motacilla cinerea) o la bugadera comuna (Motacilla alba). Els amfibis com la granota comuna (Pelophylax perezi), utilitzen aquests enclavaments per a la seua reproducció. Els rèptils també són presents en aquesta zona com és el cas de la colobra d'aigua (Natrix maura) i l'escassa tortuga de rierol (Mauremys leprosa). Les espècies piscícoles com el mújol (Mujol cephaleus) o l'anguila (Angulla anguilla), es troben en la desembocadura d'algunes de les rambles presents en la serra.

En els aiguamolls artificials, com el Pantà de la Pedrera, els ocells troben en les formacions de Tamarix sp, refugi i el lloc idoni per a la nidificació. Tal és el cas de la colònia d'ardeidas que es pot observar en aquesta zona o dels charranes (Sternula hirundo) i charrancitos (Sterna albifrons) que nidifiquen en les ribes i illes de l'embassament. Altres ocells, com l'arpella (Circus aeruginosus) o l'àguila pescadora (Pandion haliaetus), utilitzen aquesta zona humida com a àrea de descans en les seues rutes migratòries o com a caserna d'hivernada. 

Fauna de cultius

En els camps d'ametlers, la població de conill és abundant. En les bogues podem observar els fardatxos ocel·lats (Timon lepidus), la sargantanes colilargas (Psammodromus jeaneae) igual que els mussols (Athene noctua) i els xiulets reals (Picus viridis) que aprofiten aquestes zones per a atrapar els insectes que componen la seua dieta. En els camps de cítrics, són freqüents els verdecillos (Serinus serinus), caderneres (Carduelis carduelis) i verderones (Carduelis chloris) així com les merles (Turdus merula). La riquesa d'espècies és menor en els camps d'hortalisses, apareixent tan sols espècies generalistes com el teuladí comú (Passer domesticus) i la bugadera blanca (Motacilla alba).

Font utilitzada: Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana



CONCEJALÍA DE DEPORTES
Alcalde Vicente Escudero, 2
03300 Orihuela
Palacio del Agua: 966 076 100 Extensiones 3400-3401
Oficinas Clequali Orihuela: 687 666 665
CDM Playas de Orihuela: 603 749 826

Emails
Concejalía de Deportes: deportes@orihuela.es
Deporte Escolar: deporteescolar@orihuela.es
Ofi. Clequali Orihuela: deportes.orihuela@serveforyou.es
CDM Playas de Orihuela: recepcionorihuela@vectoris.es Revista: revistadxtsorihuela@gmail.com
Spot "Hemos vuelto para quedarnos"