1. Decobreix l´entorn

SERRA ESCALONA

Situada a la comarca de la Vega Baixa, la serra Escalona i el seu entorn territorial immediat constitueix un àmbit que concentra nombrosos valors ecològics, ambientals i paisatgístics, fins al punt de constituir un dels àmbits més rellevants en el context de la Comunitat Valenciana. Repartida entre els termes municipals de Pilar de la Horadada, Oriola i San Miguel de Salinas, la serra s'enclava en el marc de la conca neógena de la Mar Menor; un estret cordó constituït per arenisques neógenas constitueix el relleu principal de la serra pròpiament dita, i marca el contrapunt de la Devesa de Campoamor, una superfície plana solcada per una notable xarxa de drenatge. Aquestes característiques geològiques i geomorfològiques donen suport a dos tipus fonamentals de vegetació. D'una banda, les formacions naturals, més o menys ben representades i en les quals apareixen diverses espècies de flora d'especial rellevància (com Bupleurum gibraltaricum o Helianthemum caput-felis), estan constituïdes bàsicament per matolls mediterranis amb pineda sobre areniscas o crosta calcària, però també mereix destacar-se la vegetació característica de penyals, així com la que colonitza els abundants rius i rambles que solquen el territori. Per un altre, han de destacar-se els mosaics de vegetació natural i terrenys agrícoles fruit de la secular ocupació del territori, els quals constitueixen, malgrat els canvis intensos operats per la intensificació en les últimes dècades, una dels senyals paisatgístics d'identitat per a la zona, donant lloc a una mena d'hàbitat en el qual l'alternança de les formacions arbrades de pineda amb les planes en què s'instal·len camps de cultiu resulta de vital importància per al desenvolupament de moltes espècies d'ocells rapaços, que troben en aquest hàbitat les condicions necessàries tant per a niar, en les zones forestals més resguardades, com per a aconseguir aliment, en les àmplies extensions cultivades.

La fauna, de fet, representa un dels valors més rellevants de la zona, la qual constitueix una de les escasses àrees de dispersió de l'àguila cuabarrada (Aquila fasciata) que existeixen en la península. També destaquen les comunitats d'ocells de presa com l'aguiló comú (Buteo buteo), l'àguila marcenca (Circaetus gallicus) o el buho real (Bubo bubo). Entre els predadors també destaca la presència del gat muntés (Felis silvestris), que té a Escalona una de les millors poblacions del sud-est Ibèric, la gineta (Genetta genetta) i el teixó (Meles meles). A més, la proximitat de l'àrea a zones humides litorals de gran interés, com són les Salinas de San Pedro del Pinatar en la veïna Regió de Múrcia, les Llacunes de la Mata i Torrevieja o l'Embassament de la Pedrera, enriqueix notablement l'avifauna divagante que es pot observar en la zona amb regularitat. També mereixen esmentar-se diversos elements d'elevat valor patrimonial entre els quals destaca un assentament situat en Sant Ginés, en el qual es conserven restes d'un monestir del s. XVII i un aqüeducte del s. XVII-XVIII, podent-se apreciar en la zona tres moments culturals i cronològics diferenciats que han deixat una petjada més o menys perceptible en el territori: cultura romana i tardoromana, cultura islàmica i cultura dels s. XVII-XVIII. Els nombrosos aljubs de pedra seca, que es daten dels segles XIX i XX, i els antics caserius i la resta d'elements completen el paisatge cultural tradicional i humà de la zona.

CLIMA

El Clima és de tipus mediterrani amb trànsit al clima desèrtic, sec i assolellat, definit bàsicament per precipitacions escasses i irregulars, accentuada sequera estival, feble nuvolositat, elevat nombre de dies buidats, hiverns molt suaus, estiu calorós, forta insolació, intensa evaporació i acusat dèficit hídric.

El clima d'aquesta zona és el més àrid de la Comunitat Valenciana amb altes temperatures (18 °C de mitjana anual) i escasses precipitacions ( 300 mm anuals) formant part de l'àrid sud-est peninsular.

Cal destacar la sequera estival que es produeix durant l'estiu prolongant-se a la primavera i la tardor amb només precipitacions d'alguna importància en els mesos d'abril i octubre.

Una altra característica important són les pluges torrencials, que es poden produir principalment durant la tardor, a causa de la calor estival acumulada pel mediterrani i l'entrada d'aire fred en altura produint importants avingudes de rambles i inundacions que han afavorit intensos processos erosius en les areniscas i margues dominants, donant lloc a encaixats barrancs de bell modelatge.

Font utilitzada: Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana